Destí: Cala d'Or

El complex residencial de Cala d’Or fou una iniciativa del galerista, antiquari i dibuixant eivissenc Josep Costa Ferrer, “Picarol” (1876-1971), que l’any 1933 adquirí uns terrenys a la marina de Santanyí que comprenen Cala Llonga, el Caló de Ses Dones i la Cala Gran. La seva intenció era construir una nova urbanització per a artistes, després d’un intent semblant a la costa de Pollença que no havia fructificat.

Amb els seus coneixements de dibuix i d’arquitectura, va poder realitzar un primer esborrany de disseny, en el que s’assenyalava el traçat dels carrers i la ubicació de les places. Sobre aquest primer esborrany, Felipe Bellini faria més endavant el disseny definitiu, que s’articulava a partir de dos carrers paral·lels que travessaven la zona en direcció nordest-sudest, amb una trajectòria recta que se veia interrompuda per arbres, que es deixaven intactes, en un intent de preservar l’entorn natural.

Entre els primers compradors de solars s’hi trobaven Olegari Junyent, escenògraf del Liceu de Barcelona, Ramon Baldet, productor de cinema, Felipe Bellini, urbanista i pintor, Natacha Rambowa, actriu i els pintors Hermen Anglada Camarasa, Lene Schneider, Médard Verburgh, Domingo Carles i Sebastià Junyer.

A finals de 1933 es comencen a construir les primeres cases en un llenguatge arquitectònic unitari (el denominat “estil eivissenc”)

En quant a l’autoria dels immobles, malgrat la majoria de projectes anaven signats per un tècnic local, molts d’ells duren disseny d’Arthur E. Middlehurst, del pintor Medard Vergurgh o de J.A. Coderch. El 1934 s’aprova la construcció de l’hotel, projectat en estil eivissenc per part de l’arquitecte Guillem Muntaner.

El 1967 s’aprova el Pla General d’extensió de Cala d’Or, el qual engloba tant l’anomenat “casco urbano (primitivo Cala d’Or)”, com la resta de les urbanitzacions disperses que conformen el nucli costaner i les àrees de creixement previst.

El 1985 s’aproven les Normes Subsidiàries actualment vigents del terme municipal de Santanyí on es classifica la part de Cala d’Or en diferents zonificacions de caire residencial extensiu, cada una d’elles amb els seus paràmetres urbanístics d’aplicació, i sense fer cap distinció entre el nucli originari i la resta del nucli costaner.

Els darrers anys han vist com algunes de les primeres construccions desapareixien o eren transformades radicalment, al mateix temps que s’anaven construint de noves que no segueixen les característiques tipològiques o formals que definien aquest nucli costaner.

El nucli inicial de Cala d’Or s’estén entre les cales anomenades d’Or i Gran, i les cases que confronten amb l’avinguda Marqués de Comillas i els carrers Murada i Cala d’Hort. Un segon conjunt s’estén entre l’anomenada Cala d’Or i el tram de l’avinguda de Bélgica comprés entre el número 3 i la plaça Rodona.

Els habitatges presenten generalment un mateix model d’implantació, que responen al plantejament general de la urbanització: respecte per la vegetació existent i tractament enjardinat de la parcel·la basat en l’ús de plantes autòctones.

Les construccions, fetes amb la tècnica de filades de carreus de pedra de Santanyí, són normalment de dues alçades, conformant-se com un joc de volums que presenten, en la majoria dels casos, Roberta plana de terrat, i volumetria cúbica. Les obertures es presenten de forma quadrada o rectangular, moltes d`elles amb un petit voladís de teulada i tancament de persianes de fusta.

Totes les construccions es presenten amb les façanes pintades de blanc i alguns casos, amb detalls escultòrics i decoratius procedents de l’antiga Quartera de Felanitx.

Edificacions Catalogades:

S’inclouen com edificacions catalogades una selecció de les cases que configuraren el primer nucli de Cala d’Or, en els quals es troben el valor d’haver estat construïdes pels socis fundadors i/o que presenten inalterades les seves característiques arquitectòniques inicials, considerant com a part a protegir el conjunt de les edificacions amb el seu espai enjardinat, per tant, inclou tot l’àmbit de les parcel·les que es relacionen a continuació:

Casa Ferrer Vidal. Marqués de Comillas, 11 (projecte de J.A. Coderch)

Casa Torres. Carrer d’en Costa, 5

Casa Costa. Cala d’Hort, 20

Parc de Mare Nostrum, 2

Casa Verburgh. Parc de Mare Nostrum, 3

Casa Batle. Av. Bélgica, 51

Pintor Verburgh, 7

Casa Maria Elena. Pintor Verburgh/plaça Figuera

Casa Barceló (Construïda per Miquel Barceló, soci fundador: 1933-1935) C. Cala d’Hort, 16

Casa Guardia (Construïda per Lene Schneider, sòcia fundadora: 1933-1935). Av. Bélgica, 53

Casa Berthelot (Construïda per Lene Schneider, sòcia fundadora: 1933-1935). Av. Bélgica, 55

Casa Àfrica. Pça Rodona, 4

Cala d’Or “Cala Petita” és una platja d’aigua cristal·lina i arena fina i blanca. L’hotel disposa d’accés directa a aquesta platja. La badia de Mondragó està formada per dues platges, amb pocs edificis, unides per una passeig. Estan declarades com a area natural protegida. Situades a uns 4 km de l’hotel.